UEC de Bagà

A mitjan segle XIX, entre els cercles que van forjar la renaixença catalana, l'excursionisme va ser un element fonamental com a base del coneixement del país i de les seves arrels.

Era, però, un excursionisme de senyors de ciutat, no pas de gent de muntanya. En canvi, a Bagà, quan a començaments de 1953, es va començar a parlar de formar una secció local de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), molt relacionada amb gent del barri de Sants, de Barcelona, els organitzadors eren gent de muntanya. Tota una novetat.
Un grup de baganesos amants de les seves muntanyes del seu país, amants del país mateix, gent caminadora de mena, que gaudien del propi paisatge que volien conèixer més i més, per a mantenir-lo, protegir-lo i, si calia, millorar-lo: així na néixer la UEC de Bagà. I així continua.

Sota l'empenta d'aquells vells fundadors, es va recuperar la vella casa de pagès de Rebost, engarristada a la muntanya i abandonada, per a transformar-la en l'actual refugi. Sense els elements tècnics actuals, sempre a peu i costa amunt amb el materials, la força de voluntat d'aquells homes i dones va vèncer tots els obstacles i va marcar un camí, al qual els membres actuals de la UEC de Bagà volem ser fidels. El nostre excursionisme, avui, ja és un element indispensable de la nostra cultura nacional.

Jordi Planes